Branca rompuda pel vent espectral

-un dia plena de fulles i rama!-,

dóna’ns la flama, la flama, la flama

no de cap negra foguera del mal,

sinó la flama del foc de Nadal.

Tu, vent geliu, el que fibla i somica,

no véns amb rúfol missatge del mal;

cara a la llar fas un poc de musica

en tot forat assajant una mica

els flabiols de la nit de Nadal.

Balba enyorança, nafrada recança,

vegeu:  de nit els estels van mostrant-se;

ah, no us pertoca de caure al fondal,

sinó d’aprendre la dansa, la dansa

d’àngels i sants en la nit de Nadal.

Josep Carner, Poesia 1957