Avuí he realitzat la “visita institucional” del president de l’entitat les Colònies de “La sala” a la pobla de Lillet.

Pot ser feia una mica de mandra fer prop de 300 Km per anar i tornar al plegar de treballar pero el parell d’horetes que he compartit amb l’esplai ha valgut la pena. També és cert que no és res comparat amb l’esforç i el treball que han estat fent i fan els monitors perque tot rutlli a la perfecció.

Per una estona he retornat als meus temps d’esplai, als 25 anys que vaig anar de colònies o a la meva darrera visita a unes colònies (quan vaig ser president fa més de 10 anys).

Primer he pensat que tot contiua igual: canalla per tot arreu gaudint dels jocs i els companys, monitors enfeinats i un ambient que als que ho hem viscut ens fa anyorar-ho.

Desprès veus que si que ha canviat, que els que abans éren nens ara son monitors  i que els nens d’ara son fills d’amics o els meus propis fills.

Veient el que he vist, qui pot insinuar que els esplais estan en crisi? o que el jovent no te valors? Res de res, cal mirar-ho de prop. Un bon grapat de monitors, joves com han de ser, que posen el seu esforç, la seva il·lusió i la seva professionalitat a canvi del somriure dels nens.   

Estem en bones mans, avuí tinc més clar que som una entitat de futur.