Manel Font i Mestre

En Manel des de sempre va ser de pessebres de borra. A casa seva, Can Llampaietes, el feia ben gros i hi combinava les capritxoses formes de les pedres calcàries que tenim al Garraf amb els rabassons de ceps morts o troncs de garrofer.

Hi havia anys que hi feia llacs o cocones amb peixos vius i anys que representava rieres seques que recordaven el paisatge ribetà.

Durant molts anys, amb en Francesc Font i en Ramon Mitjans, va fer el de la capella dels Camils.

Al principi dels 80 va començar a fer pessebres de guix. Reproduïa paisatges del Pirineu, que és on anava sovint de vacances amb la família: masies destartalades, graners i pallisses, carrers de pedra i cases amb portes de fusta vella. També, racons de Ribes com el castell, el Palou, etc.

Ell construïa el pessebre i la seva tieta, la Núria Font, el pintava. Entre els dos feien i desfeien, de vegades amb discussions, cosa normal. Moltes vegades quan el tenien acabat, encara no s’havien posat d’acord sobre quin quadre hi havien de posar, tot i que el preferit de tots dos era el naixement català.