Manel Milà i Ferrer

En Manel va agafar el relleu de fer pessebres quan el seu germà Lluís en va deixar de fer per allà els anys 80. Sempre va ser un pessebrista inquiet, que incorporava tècniques i trucs que veia en les visites a exposicions d’arreu de Catalunya: forçava la perspectiva posant figures molt grans a primer terme; utilitzava llum graduable; feia un pessebre amb boira o buscava la tècnica per fer les voltes d’un claustre.

La Maria Vidal i Cuadras, la seva muller, li pintava el pessebre a més de fer-li, en moltes ocasions,
les figures. Junts eren una parella que sempre buscava la visió artística del pessebre. En Manel deia “Per veure bé el pessebre has de separar-te unes passes de la boca i mirar-lo com si d’un quadre es tractés”.

Una altra de les “manies” que tenia en Manel era la il·luminació. Defugia la llum molt clara i buscava les tonalitats cromàtiques de la llum i sobretot buscava el sentit de les ombres. Amb els seus fills, va introduir els reguladors de llum que permetien donar moltes tonalitats lumíniques a les escenes.