Rita Marzoa va seduir ahir l’auditori als Xulius amb una conferència sobre catalanisme i solidaritat que va posar sobre la taula el lideratge internacional que exerceix la solidaritat catalana, la importància dels valors solidaris entre els catalans i els perills a què estan sotmesos en aquest moment tant aquests valors com els seus fruits concrets.

La periodista, presentadora del programa Solidaris a Catalunya Ràdio, va iniciar la seva intervenció evocant diverses qüestions d’actualitat com l’impacte de les retallades socials en en tercer sector i l’educació amb les conseqüències que això podria tenir a la llarga. Així mateix també va assenyalar com objecte de la solidaritat catalana “el Sud” entès com a Sud geogràfic però també com a Sud que viu entre nosaltres, és a dir, aquelles persones desafavorides que formen part de la nostra societat.

A continuació, Marzoa es va centrar en el compromís dels periodistes catalans amb els més febles i amb les víctimes de situacions de conflicte. Segons la periodista, en l’arrel d’aquesta actitud hi ha una vocació solidària i una ètica professional que ella percep que s’està perdent en la societat “líquida” actual, marcada per la banalització i la frivolitat. Per Marzoa, la pèrdua de valors dels periodistes (com també d’altres col·lectius professionals amb forta incidència social com poden ser els mestres) ens empobreix col·lectivament i pot acabar tenint conseqüències. Tant a propòsit d’un reporter a la guerra dels Balcans com del reportatge de diumenge passat a 30 minuts sobre una prostituta nigeriana morta a la carretera, va recalcar l’esforç que ha fet el periodisme català per treure de la simple xifra i convertir en noms, cognoms i biografies concretes les víctimes de tanta injustícia.

En aquest punt, la conferència es va centrar en el nucli central de la qüestió: realment, una societat com la catalana és solidària? Marzoa va assenyalar que el llarg camí de defensa de la pròpia personalitat que ha seguit Catalunya al llarg de la seva història ha fet que la societat catalana sigui especialment sensible envers les situacions d’opressió i patiment d’altres pobles i territoris d’arreu del món. Va recordar, en aquest sentit, l’actitud catalana envers les víctimes del setge de Sarajevo, on l’esforç solidari dels catalans és encara recordat.

En aquesta mateixa línia, la periodista va recalcar el lideratge català en innombrables projectes de cooperació i solidaritat internacionals i va posar exemples de cooperants i projectes de cooperació catalans que són referents mundials. Entre d’altres va citar el cas del mediador de Creu Roja de Colòmbia, Jordi Raich, principal artífex de l’apropament existent en aquest moment entre el Govern colombià i les FARC; el cas de Jordi Armadans en els lobbies per la pau i el desenvolupament; el de Francesc de Dalmases i l’ONG Igman als Balcans o el lideratge català en la lluita contra malalties endèmiques del tercer món, que va focalitzar en el cas de la malaltia de Chagas al Con Sud (fruit de la sinergia entre un metge català i el responsable de l’OMS, també català, amb la col·laboració del Servei Català de la Salut, l’Institut Català de la Salut i la Fundació Futbol Club Barcelona).

Parlant específicament de Catalunya, Marzoa va abordar qüestions com la solidaritat que comporta l’acolliment dels nouvinguts, va destacar l’ajuda espontània que va suscitar l’onada migratòria dels anys 60 procedent de la resta de l’Estat i la manera com aquest fet va transformar la societat catalana; en aquest sentit va constatar la necessitat actual d’acollir i ser solidaris amb els nous immigrants i va vaticinar que aquesta onada també transformarà la nostra societat.

En diàleg amb el públic, la periodista sitgetana va plantejar la importància de l’obra social de les caixes, reconvertides recentment en bancs. Va distingir que algunes entitats tenien altres vies d’ingressos més enllà de l’aportació de la seva entitat d’estalvi de referència i que se n’havien separat jurídicament, fet que les posava en una perspectiva de supervivència mentre d’altres podien quedar a mercè de la nova propietat, amb tot el seu patrimoni i actius solidaris. Així mateix, va apuntar que un enfonsament d’aquestes obres socials requeriria que tots plegats ens aboquéssim massivament a fer la feina que fan (en serveis socials, en atenció a la gent gran, als discapacitats, etc.).

La conferència de Rita Marzoa, que va ser acomiadada amb un fort aplaudiment, va fer prendre consciència als assistents de la necessitat de mantenir un ferm compromís solidari, especialment en moments com l’actual, perquè hi ha necessitats evidents i perquè aquest valor continuï sent central en la nostra societat.