I també, és clar, la tradició de fer el pessebre a casa, en un racó sota l’escala, en una taula a l’entrada o al costat del foc a terra. Una tradició molt arrelada a casa nostra, que a molts de nosaltres ens l’han passat els avis i àvies explicant-nos com anaven a fer borra a la muntanya, darrere el Montgròs, que és molt ombrívol, o a la Penya Marcer, on quasi mai hi toca el sol. Ens explicaven que de la vinya portaven els rabassons3 per fer les coves, la del naixement i la dels pastors. Que combinant aquests elements amb el suro comprat a la fira de Santa Llúcia es podien fer també les muntanyes. Que amb unes pedres calcàries del Garraf, una mica de sorra i pedretes de la riera es feien rius i marges. I un cop es tenia tot l’escenari muntat, arribava el moment més esperat: el d’anar a buscar la capsa on es guardaven les figures embolicades amb diari. No hi faltaven el bou i la mula darrere la Mare de Déu, Sant Josep i el Nen Jesús; els pastors que adoraven i les ovelles. Una a una, les anàvem posant, amb molt de compte, sobre el pessebre, mentre els avis i les àvies ens explicaven qui eren cadascun d’aquests personatges. El pessebre, a més de decorar la casa, tenia la funció d’explicar un moment de la vida de Jesús, i els nens i nenes de la casa hi jugàvem, ja fos avançant de mica en mica els Reis cap a la cova o buscant el caganer, figura molt popular actualment, però de molt recent incorporació.

A principis del segle XX també es va introduir a Ribes la tradició de fer pessebres artístics, pessebres que amb tècniques més avançades i elaborades, i amb materials de modelatge diversos volien representar els diferents esdeveniments previs i posteriors al naixement de Jesús com l’Anunciació a Maria, l’Empadronament o l’Anunciació als pastors entre altres. Aquests pessebres, que inicialment s’exposaven a les cases, en van acabar sortint donant lloc a la primera exposició col·lectiva. I, d’això, ja en fa 40 anys.

Aquest és el motiu pel qual l’Agrupació de Pessebristes de Ribes ha volgut fer un homenatge a través d’aquesta separata a aquesta tradició del pessebre popular i artístic de Ribes: als nostres avantpassats que ens han anat passant, generació rere generació, els materials, les tècniques i les figures que utilitzem; així com a la nostra cultura popular, que ens fa un poble socialment actiu i culturalment molt creatiu i participatiu.