Baldomero Juliachs i Font

En Baldomero va començar a fer pessebres perquè era una persona a qui agradava l’art. Era un “manetes”. Quan en Pere Carbonell i Grau va començar amb els seus pessebres a casa seva, en Baldomer agafava la seva família i els duia a veure’ls.

El recordem embadalit davant les construccions d’en Pere. I a partir d’aquí, ja us podeu imaginar: a casa, on a més el seu sogre, en Josep Coll (Pepet de can Taió) era paleta i per tant acostumat a manipular el guix, va començar a provar les tècniques que en Pere li havia comentat.

Primer, fent les planxes de guix i començant a rascar. Després, amb els “motllos” de sorra, tècnica que va veure dels pessebristes de Sitges, amb qui hi havia molta relació, ja que en Baldomer treballava a Sitges i els pessebristes de Sitges venien a fer de jurat al concurs de pessebres de Ribes.

Posteriorment, seguint l’evolució d’aquests motllos i fent-los amb fang. Però aquestes construccions eren pesades i en Baldomer va tornar a fer servir el porexpan fins a l’extrem que feia servir molt poc guix.