Finalment, tot i les amenaces de pluja i les previsions de mal temps, aquest passat divendres 4 d’abril es va poder realitzar la Travessa del Garraf. El dia anterior es fan reunions d’última hora. Les previsions de pluja no són gaire optimistes, això fa que hi hagi moltes baixes. Però, al final 11 persones, de les 25 apuntades, decideixen tirar endavant. Es queda a 3/4 de 6 de la matinada a la Penya Barcelonista, ja que en Joan s’ofereix a obrir el bar per fer uns cafès. Des d’aquí li volem agrair i donar-li les gràcies. Aquestes primeres begudes calentes ajuden a despertar i a posar-se les piles. El grup va cap a la plaça de l’Ajuntament a veure si hi ha algun despistat, es fa la foto de rigor i s’inicia la travessa.

Són les 6:20 del matí i es comença carrer del Pi amunt. Prèviament, s’ha decidit canviar l’itinerari habitual de la Cova Negre, per evitar l’aigua que pot haver acumulada en aquella zona i sabent que s’ha de creuar la riera un parell de cops, i anar per ca l’Almirall. D’entrada el cel deu estar tapat perquè no es veu cap estel.

Es passa pel Palou Alt, el passeig de la carretera d’Olivella, s’entra a la urbanització de Valles Altos i s’enfila cap a ca l’Almirall. Apareixen les primers llums del dia arribant a la masia de ca l’Almirall. Primeres sorpreses positives. Al davant, en direcció nord, hi ha tot el cel seré i sense núvols, però si es mira enrere els núvols semblen amanaçadors. S’arriva a la cruïlla de “4 camins”. Arribats a aquest punt, es planteja un altre petit conflicte: anar a la dreta cap els Masets per enllaçar amb el camí habitual de Jafre – Plana Novella – Corral Nou, o bé, seguir recte cap a Can Grau – Les Piques – Corral Nou. La primera opció sembla fer tomb, la segona opció és l’escollida.

Així doncs, es segueix recte, amb senyals de GR, ara per corriol fins arribar a Can Grau. Es porta un bon ritme. De moment ningú es queixa. Més sorpreses: es veu sortir el sol! On són les pluges? No es pot cantar victòria, perquè pel darrera hi ha encara núvols, però no sembla pas que portin pluja. Es continua cap a les Piques amb una forta baixada per camí asfaltat, passant pel Corral Nou i arribant a un fondo on s’agafa una petita pista a l’esquerra, abans d’arribar a la pista que ens portaria a la Plana Novella. Una cadena barra el pas als vehicles, hi ha molts bassals d’aigua que s’han d’anar saltant i passant pel costat per no mullar-se els peus. Es deix el fondo quan es troba el camí de Begues que es segueix a l’esquerra, direcció Begues.

S’arriva a la cruïlla del camí de Carxol a la dreta. Sembla que el sol vulgui tenir més presència, no fa fred i no plou. Es un bon moment per descansar i esmorzar. Al cap de 20 minuts es reinicia la marxa, prenent el camí de Carxol. Abans d’arrivar a la masia es pren un corriol a l’esquerra, marcat amb una gran fita. És el camí de les torres elèctriques, que puja fort fent ziga-zaga i passant pel costat de les torres elèctriques. El corriol està molt net i desbrossat. Després del primer “repechon”, es fa reagrupament, i ja es pot intuir La Morella que comença ha estar tapada pels núvols i la boira, però de seguida s’esvaeixen. Últims metres abans d’arribar a dalt La Morella. El sol sembla que vulgui treure el cap definitivament deixant els núvols enrere. Però al davant estan creixent nuvolades i en canvi al darrera, s’estan obrint clarianes.

Es va baixant de La Morella amb molt de compte, perquè el camí està moll, les pedres patinen i es pot tenir un ensurt. No cal corre, es porten uns bons horaris. El camí està marcat amb senyals de GR. Es planeja i es continua en direcció al cim de les Agulles, i just abans es pren un corriol a d’esquerra que baixa fins a enllaçar amb una pista forestal que ens portarà a la Clota. Ara el cel està més cobert, els núvols volen guanyar la partida, però no sembla pas que hagi de ploure. S’arriba a la Clota, cruïlla de camins. Surt una pista a la dreta en pendent cap avall, però s’agafa un corriol, just al costat, a l’esquerra. Es va faldejant la dreta de la muntanya, la terra es va tornant vermellosa i s’arriba a una pista forestal que ens durà al Castell d’Eramprunyà que tenim al davant nostre.

Pels que no han visitat mai el castell, és una bona oportunitat per veure´l, però l’accés està ballat i no si pot accedir. Així doncs, sense més preàmbuls, surt un corriol a la dreta que ens portarà al destí final, Bruguers. La baixada és forta, amb alguns trams de desgrimpada. És un corriol amb bones vistes i on es pot contemplar les maravelles de la natura, com el pas estret entre parets de roca i el pont natural de roca just abans d’arribar a destí. I finalment s’arriba a l’ermita de Bruguers.

Objectiu aconseguit i sense mullar-se. I per celebrar-ho, una cervesa fresca. Ara fins l’any vinent, a veure si el temps no dona tants mal de caps.

Fitxa tècnica:

– Distàcia: 26,9km
– Alçada maxima: La Morella, 594 m.
– Desnivell + : 828 metres
– Perfil:

Ruta i horaris:

 – 6:20, Sortida. Plaça Ajuntament Ribes
 – 8:00, can Grau
 – 8:35, desvio fondo Corral Nou
 – 9:10, camí Carxol. Esmorçar
 – 9:30, camí Carxol. Reinici de la marxa
 – 10:45, la Morella
 – 10:55, la Morella. Reinici de la marxa
 – 11:45, la Clota
 – 12:15, castell d’Eramprunyà
 – 12:35, Bruguers, ermita de Bruguers