La Marxa del Garraf 2009, realitzada per socis dels Xulius
El passat 8 de novembre es va celebrar la 15a Marxa del Garraf, organitzada per la Unió Muntanyenca Eramprunyà i puntuable per la Copa Catalana de Caminades de Resistència (FEEC).
La marxa, dura per si mateixa amb els seus 45km, es va endurir més amb l’inconvenient de les baixes temperatures i el vent. Tot i això, 900 participants van prendre la sortida. Entre ells un soci de Els Xulius, en Joan Grau, que ens fa la seva crònica de la marxa.
Track Marxa del Garraf (+ info: http://www.wikiloc.com/forum/posts/list/14.page)

Cronica (per Joan Grau): 
Dia, 8 de novembre de 2009.
Es una cursa molt bonica, dura, prop de casa, i al meu estimat Parc Natural del Garraf. Què més puc desitjar?
Amb aquest pensament i amb molta il•lusió vaig decidir el passat setembre de fer-la. Potser una mica precipitat perquè al estar fora tots els caps de setmana no he pogut estudiar el recorregut. Però és que el Garraf és el Garraf, i per mi sorpreses poques. O potser en lloc de sorpreses hauria de dir… inconvenients.
Primer inconvenient: refredat. M’he passat tota la setmana refredat i amb dubtes de si podria fer la cursa, cuidant-me molt i fins divendres al vespre no ho he tingut clar.
Segon inconvenient: sortir tard.
5:15 del matí o de la nit, no sé, he dormit poc. Arribo amb cotxe a la plaça de l’Ajuntament de Gavà i em costa un ou trobar lloc per aparcar.
5:30 Cotxe aparcat, cua quilomètrica per recollir les acreditacions.
6:00 Donen el tret de sortida i jo fent cua. Molt de vent que provoca una sensació tèrmica una mica baixa, poc agradable, però l’aventura és així.
6:12 Prenc la sortida i surto molt ràpid per desempallegar-me del màxim de caminadors, intento posar-me entre els corredors abans d’arribar on s’estreta el camí però no hi arribo a temps i pringo durant una hora i mitja fins que el sender es converteix en pista.
Tercer inconvenient: perdo el bidó.
Quan agafo la pista la desesperació em fa anar al màxim cap a la platja de Garraf, he perdut molt de temps i tot i que sé que baixar tant ràpid em passarà una bona factura al final de la cursa decideixo tirar molt fort, ni tan sols paro al primer avituallament, penso que amb una mica de sort no m’afectarà gaire. El plantejament inicial era mantenir un ritme constant a R4 durant tota la cursa, cosa que segons els meus càlculs em durien a una marca de 5h20′ aproximadament. Amb tanta canya no me n’adono i perdo el bidó que duia a la ronyonera per recarregar als avituallaments i així poder anar-me hidratant constantment, que és al que estic acostumat. Arribo a Garraf i a l’avituallament em deixen un got i bec tot el que m’entra, el següent avituallament crec que està a una hora. Més mal rollo dins meu que em mina la moral. Afluixo una mica a la pujada mentre em mentalitzo del que em queda. Accepto que això forma part del repte i que he de lluitar per fer-ho el millor possible. Em centro en l’R4 i tot comença a ser més bonic, sobretot perquè el sol comença a agafar força i amb l’escalforeta el vent es fa sentir menys.
Tercer avituallament, no hi ha gots, però hi ha un càntir i cua per beure, 5 minuts, a partir d’aquí el mateix a tots els avituallaments, resignació i endavant.
Quart inconvenient: més gent caminant.
A l’arribar quasi al cim de La Morella trobo molta gent caminant a la que cal demanar pas constantment, son els de la marxa de 21 km. Uns 3 km molt de canvis de ritme que no em van gens bé, ni per les cames ni per la moral, la cursa comença a fer-se llarga i les ganes de trobar forces son poques.
Últims km i arribada:
A la baixada cap a la Sentiu, mentre vaig menjant una barreta, ensopego i la barreta se me’n va per l’altra banda, quasi m’escanyo i clar… no tinc el bidó amb aigua per fer-ho baixar. He de baixar el ritme uns minuts i això em fa notar més les cames. Miro el rellotge i calculo que és possible que em passi de les 6 hores. Això si que no, fins aquí podíem arribar !!! Forço al màxim els últims 6 km i arribo a les 5h57′ d’haver pres la sortida.
Com sempre, arribo content, a pesar de no haver pogut fer la cursa que volia, però és que la primera vegada a vegades és així.
L’any que ve recolliré les acreditacions el dissabte per la tarda, sortiré entre els primers i faré les 5h20′ desitjades… o això espero.
Salut,
Joan Grau.
VèrticRunner