Aquest cop sí. Finalment Farra i Acció va fer l’ascensió al Puigmal, cim emblema de la geografia catalana situat a la Vall de Ribes (Ripollès). Aquesta clàssica hivernal que cada any figura en l’agenda de la secció, es va haver de suspendre a principis de gener per les fortes tempestes que van escombrar el país. Ahir, amb més sort, el dia va acompanyar en tot moment els sis farrerus que van assolir el cim amb menys de tres hores. Tot i el cel clar i el sol present durant tot el dia, les baixes temperatures es van fer notar més que mai. Si això li afegim que a partir de la cota 2800 el vent bufava amb ganes, la sensació de fred es va agreujar força. Un cop a dalt, foto de família i volta enrere, no va haver-hi temps de contemplar gaire les panoràmiques si no volíem prendre mal. En el retorn, el gran gruix de neu que s’ha acumulat aquest any, va permetre gaudir d’una baixada espectacular i molt divertida fins al Santuari de Núria. Esperem repetir-ho l’any que ve. Veure imatges i videos
Hivenal al Puigmal – 20 de febrer 2010
Ressenya:
La clàssica ascensió al Puigmal començava ben d’hora.
A les 5 del matí ens reunim a la plaça de l’Església de Ribes per dirigir-se cap a Vilafranca i reunir-se amb la resta de companys. Després del cafè de rigor a Ripoll que ens serveix per escalfar-se, reprenem el camí fins a l’estació del cremallera de Queralbs on ens espera el primer tren del dia. A les 8:45, un cop preparats començàvem a caminar per les pistes d’esquí de l’estació, deixant enrere el Santuari de Núria. El termòmetre marca 6.5 graus negatius, ens em de moure aviat. Prenem el camí direcció al coll de Finestrelles on ràpidament es fa notar la neu recent que ha caigut durant els últims dies. Un cop veiem el cartell que indica el cim del Puigmal, agafem el corriol a l’esquerra cap a la Coma de l’Embut i sense pèrdua, anem guanyant alçada, sempre amb el Puigmal com a referència davant nostre. Enguany ha esta essent una temporada de moltes nevades i el gruix acumulat es nota durant l’ascens. A més, les panoràmiques que ens envolten són realment magnífiques. Tot i així les aturades per beure aigua han de ser breus ja que el fred t’agafa el cos ràpidament. A mida que guanyem alçada el vent de N-O es fa més present, els últims trams més exigents de l’ascensió els fem sense perdre temps. A les 11:30 ens plantàvem al cim del Puigmal (2909mt) amb una ventada que no deixava espai per contemplar les vistes, tot i que el dia era clar i amb presència del sol. Foto i cap avall de nou. Desfem el camí de pujada amb rapidesa, em de reserar-nos del vent. El gran guix de neu de la temporada fa que el retorn sigui ràpid i molt divertit. Un cop em desfet la Coma de l’Embut, trenquem el camí cap a la dreta per carenejar i deixar el coll de Finestrelles. El retorn fins al Santuari el fem des d’una perspectiva diferent i divertida, entremig del bosc i la neu verge. El rellotge encara no marca la una del migdia, moment de canviar-se i escalfar-se amb un brou calent i un bon àpat. Cremallera, cotxe i cap a casa, l’any que ve ens tornarem a trobar.
